Blog de Juan-Luis Alegret

Blog de Juan-Luis Alegret para compartir lecturas, ideas y sensaciones sobre el estado del mundo y de sus gentes pues no solo hay que saber vivir, sino que también hay que saber donde vives

22 ene. 2011

Mediterrània


La mediterrània no nomes ha estat bressol de d'innombrables cultures, si no també ha estat, i continua sent-ho, un espai privilegiat d'interacció cultural.

Hel•lenització, Romanització, Islamització, Cristianització, Espanyolització, Catalanització, Europeïtzació, tots ells han estat, i alguns d'ells encara ho son, processos d'interacció sociocultural, que assolint nivells de desenvolupament diferents, han estat els que han anat configurant el que genèricament podem anomenar la història dels pobles de la mediterrània.

Però aquests processos d'interacció socioculturals han partit sempre d'una triple realitat:

Primer, l'existència d'una diversitat cultural diferencial, que es manifesta a través de grups socials que es formen al voltant d'uns elements d'integració que tant poden ser politics, econòmics, religiosos, etc. Es així com han sorgit els pobles, cultures, imperis, religions, països, colònies, nacions, etc.

Segon, l'existència d'una interacció entre aquests grups socials i culturals, interacció que ha pogut manifestar-se de múltiples maneres, però que bàsicament han pres sempre la forma d'intercanvis, entenent aquests intercanvi de la manera més amplia possible.

Tercer, ens trobem amb les conseqüències d'aquestes interaccions, conseqüències que hem de considerar, com un dels elements mes importants de transformació de les societats i de les cultures.

No crec que sigui necessari en aquest punt entrar a demostrar la existència al llarg de la història de la mediterrània, d'un nivell important de diversitat social i cultural entre els pobles instal•lats al seu voltant.

Tampoc crec necessari aturar-nos en demostrar que entre aquests pobles, la interacció mútua ha estat una de les constants, essent precisament la mediterrània l'espai físic de comunicació, on s'han produït aquestes interaccions.

Ha estat així como la mediterrània es va transformar en la gran via de comunicació entre fenicis i tartessis, entre els romans de la metròpolis i les seves províncies; entre l'Occident Cristià i la Terra Santa de les Croades, entre el Magreb i El-Andalus; o entre la metròpolis francesa i les colònies sud-africanes d'Argelia, per no anomenar més que algunes d'aquestes interaccions.

El que si que voldríem fer aquí es detenir-nos uns instants en el tercer aspecte del encontre abans esmentat, o sigui el de les conseqüències que aquestes interrelacions.

Històricament parlant, el contacte entre dos o més cultures, veiem que pot arribar a manifestar-se de moltes maneres, que poden anar des de l'assimilació d'una cultura en l'altre, donant con a resultat la desaparició de la assimilada; fins a la integració d'una cultura en l'altre, donant lloc a una tercera resultat d'aquesta fusió.

Molts son els exemples, que d'aquestes dos possibilitats trobem al llarg de la història dels pobles de la mediterrània, sent des d’aquesta perspectiva que creiem haurem d'analitzar els processos d'interacció abans esmentats.

Agafem a tall de exemple, el que genèricament coneixem com a procés de "romanització". Des de la primera perspectiva, aquest procés de "romanització" es vist, entre d'altres, com un procés d'assimilació cultural, al que moltes cultures autòctones, com per exemple els ibers, es van sotmetre de forma voluntària o involuntària.

En aquest cas, el model romà pot haver estat actuant com a patró de referència que atorgà a la dimensió "civilitzadora" de la romanització, un aspecte positiu, i per tant volgut per alguns del pobles "romanitzats". Encara que també va poder estar actuant en sentit negatiu, servint com a referent d'oposició a aquest procés d'aculturació, portant a la resistència a la assimilació i per tant al manteniment de la pròpia identitat.

Des de la segona perspectiva abans esmentat, el procés de la "romanització" pot ser vist com un procés d'integració de les cultures autòctones en la civilització romana, procés que pot haver tingut com a característica fonamental l'enriquiment cultural mutu, donat que la civilització romana es va veure potenciada amb les aportacions que li van fer les cultures autòctones, i aquestes, malgrat van deixar una part d'elles mateixes en el procés d'integració, van poder mantenir una altre part de la seva cultura al incorporar-la a la civilització romana, que a partir de llavors també va deixar de ser el que era.

Aquest exemple fent referència a la romanització, no crec que tindríem grans dificultats de poder-ho extrapolar a d'altres èpoques con la actual, en la que, a l'entorn de la mediterrània s’està produint una nova versió d'un encontre secular entre un sud pobre i un nord ric, un sud islàmic i un nord cristià. M'estic referint a la immigració de magrebins i subsaharians ver la ribera nord de la mediterrània que actualment estem vivint en el nostre país.

Amb aquest encontre de cultures, podem considerar la mateixa doble dimensió anterior.

Per una banda, i des de una perspectiva asimilacionista, podríem estar temptats de considerar que entre els immigrants el que s’està produint, o es produirà de forma generalitzada es un procés d'aculturació amb resultats immediats a nivell de la primera o segona generació, i que pot considerar-se com un procés de generalitzat d’assimilació de les cultures dels immigrants per part de la cultura d'arribada.

Per altre banda, i des d'aquesta mateixa perspectiva es pot estar postulant que la societat d'acollida no té per que veure's afectada per aquest procés d'assimilació, donat que els assimilats, en passar a la seva nova condició, no deixen res propi a la societat que els acull, i per tant aquesta es manté inalterable com si res hagués passat en ella.

En el primer cas el perill esta en oblidar el pes real que sobre molts immigrants pot arribar a tenir model occidental com a "model civilitzador" i per tant com a model cultural a seguir, podent arribar fins i tot a potenciant entre ells mateixos el procés d'assimilació.

En el segon cas estem negant la possibilitat de l'enriquiment mutu fruit de la interacció. Però també podem caure en el perill d'oblidar que aquest model cultural occidental pot ser vist per alguns immigrants de manera negativa, ajudant a mantenir la pròpia cultura i identitat, ajudant-los a lluitar d'aquesta forma en contra de la assimilació, a l'hora que els permetre mantenir viu el mite del retorn.

Des de la perspectiva integracionista la trobada de cultures resultat de la immigració es vista de manera diferent. La diversitat cultural juga aquí un paper cabdal en el projecte de construcció de la nova societat intercultural.

Ni els grups d’immigrants s'assimilen sense deixar res en la societat d’acollida, ni la societat d'acollida es manté igual després del procés d'interacció.

La interculturalitat es aquí on pot arribar a trobar la seva veritable dimensió. Per una part com a resultat del procés d'enfortiment de la pròpia identitat, i per altre com a resultat del procés de construcció de la nova imatge que del Altre ens fem en el nou context multicultural.

Dos reptes als que ens hem d'afrontar de manera simultània per no caure en els extrems l'etnocentrisme o del racisme.

No hay comentarios: