Blog de Juan-Luis Alegret

Blog de Juan-Luis Alegret para compartir lecturas, ideas y sensaciones sobre el estado del mundo y de sus gentes pues no solo hay que saber vivir, sino que también hay que saber donde vives

7 abr. 2011

Educació avui: un repte per a tots

L'educació no pot ser mai neutral, sinó que ha de proporcionar a l'alumnat elements per decidir entre mantenir el món tal com està o participar en la seva transformació cap a una major justícia per a tots.

L'educació no ha de donar només lliçons de acatament del ordre vigent sinó també ha de donar pautes per modificar-ho utilitzant mecanismes democràtics, sense recórrer a la violencia.

Cal aprendre a viure en la democràcia, sense limitar-se senzillament a respectar-la com una vaca sagrada. La formació teòrica i pràctica imprescindible per a això consisteix fonamentalment en una moral cívica d'inspiració humanista, que a més de facilitar normes sàpiga raonar el seu fonament, o sigui, els deures i drets de l'acció en llibertat.

Avui sembla molt general la idea que l’educació està en crisi, esta fracasant o en declivi.

Son molts els temes i tòpics que fan referencia a un cert malestar en la educació: escola, Institut i Universitat com a parking social, Fracàs escolar, Llindars de tolerància, Horaris escolars, Uniformes, Instituts per als millors, Què fer amb els alumnes més conflictius?, Que fer amb les creences religióses a l’escola: Menjar, Ed. Fisica, Mocador, Crucifix,

Els punts de partença generals son o poden ser molt diversos a l’hora de intentar fer un diagnostic de la situació:
- Escola reflex de la societat vs. Escola com món a part.
- Perspectiva més pedagògica vs. Perspectiva més psicològica
- Posicionaments més autoritaris vs. Posicionaments més permisius

Però no podem seguir acusant a l’escola en general, als mestres, als pares, a la televisió, als polítics.

Ens hem d’adonar que es tracta d’un problema més global, de canvi cultural, un problema de transició vers un nou model de sociedad:

D’una sociedad autoritaria i disciplinada s’està passant a una sociedad democratica i menys disciplinada

Una nova cultura que exalta la vida en present -Carpe diem-, la satisfacció inmediata dels desitjos, la autorrealizació, el consumisme, hedonisme i individualisme.

Una societat amb molts mètodes que s’allunyen dels controls disciplinaris, de la serietat del treball, de les obligaciones interpersonales, de la memorización constructiva, del esforç de la lectura continua i comprensiva.

En nom de la felicitat del nen, de la individualitat i l'espontaneïtat, de l'expressió de la personalitat, s'han anat substituint les formes de control i aprenentatge “tradicionals” pels anomenats “mètodes actius” que ens estan començant a pasar factura a un preu molt alt, sobretot en matèria de formació i d'inserció social i laboral.

Per les mateixes raons s'està produïnt també un procés d'abdicacions parentals bastant generalitzat, quasi sempre mirant cap a l’escola, i amb unes conseqüències greus, no solament per al propi nen-adolescent, sinó també per a l'escola i el sistema educatiu en general.

És d'aquesta manera com la cultura hedonista-consumista-individualista ha anat afeblint el sistema educactiu tradicionalment basat en la disciplina, l'esforç i el sentit comunitari.
Possibles solucions

Per trobar la solució no es tracta de triar entre el model d'abans basat en la disciplina i l'autoritat i el model actual basat en la permissivitat, la manca de referents vitals per poder traçar la seva pròpia ruta i arribar a la maduresa en les millors condicions.

Es tracta d'aconseguir una síntesi del millor del model antic i de l'actual.

Del sistema antic cal recuperar

l'objectiu de dotar al estudiant, a l’adolescent, d’uns referents clars, mostrant-li un lloc clar en la família, l’escola, la societat. Per això el que cal fer és:

Dir-li que ell no és el que sap, sinó el que aprèn.

Dir-li que no ha de donar mostres d'originalitat, sinó començar adquirint coneixement com a condició necessària per la futura expressió de la seva creativitat.

Fer-li comprendre, a la nostra manera i a la seva manera, que ha de complir amb el contracte moral que li uneix amb tota la societat: el del seu aprenentatge.

Fer-li veure que tot això no es pot fer sense esforç i dedicació.

Del sistema actual cal mantenir

la practica del dialeg i l'escolta a través d'un reconeixement mutu a tres bandes: pares, mestres i alumnes

una atenció rellevant al propi univers de l'alumne, que ho té, intentat superar la critica fàcil, recurrent i exculpatoria de l'alienació de l'alumne per mitjà de la televisió, l'ús intensiu de les xarxes socials o els telèfons mòbils,

La obertura real de l'escola a les noves tecnologies, fins que l'alumne les utilitzi de manera experimental, reflexiva i crítica.

Un nova cultura general (EGB)

Avui ja no son vàlides les normas generals del coneixement existent fins ara.

Tampoc son vàlids els pasos obligatoris que calia donar per arrivar a disposar d’una cultura general comúna i bàsica

Avui vivim un doble caos en relació a la informació: el de la quantitat i el de l’accés.

Wikipèdia es el paradigma de l’accés a la informació. Va de lo més puntual a lo més general, de lo més superficial a lo més especialitzat.

Tot es presenta sense la mínima distància critica, amuntegat, desordenat, sense cap jerarquia de les dades, sense cap guia per saber com “navegar” entre la informació.

Aquest sistema d’accés a la informació fàcil e immediata, pot estar provocant la des-legitimació dels mestres i professors e instaurant la màxima de “la llibertat de creure” i la comoditat del mínim esforç entre els alumnes.

La utilització de la xarxa per disminuir les nostres ignoràncies, incapacita para poder adquirir una cultura que no sigui instantània, tendint a perdre tot sentit de la perspectiva, no ajudant a construir aquella base comuna de coneixements que hauria de formar nostra cultura general de referència, que avui, menys que mai, ha de ser el saber enciclopèdic.

No podem seguir confonent informació, coneixement i sabiesa.

Hem de saber mouren’s i trobar el nostre lloc entre la Informació ¿qué hi ha?, hem de saber contruir el nostre pròpi coneixement ¿qué puc fer? i hem d' arribar al saber, a la sabiesa ¿qué haig de fer hacer?

No hay comentarios: