Guerra Justa i la Guerra Santa

Es necessita una causa moral consistent e in-atacable per fer una guerra.

El cristianisme condemnà tota guerra, tota violència conseqüència del pecat original. La guerra sempre es dolenta e il·legítima. Molt aviat, si més no, es va produir una inflexió de la doctrina original. Apareix el concepte de Guerra Justa en fer-se la teologia cristiana la pregunta ¿es pot condemnar al que es defèn d’una agressió?.

La teologia cristiana diu que es il·legítima la guerra que es fa per adquirir riqueses i honor, mentre la guerra que es proposa mantenir un dret es una guerra permesa sempre que es compleixin certes condicions:

- Ha de suposar el últim recurs per sostenir aquest dret, quan tots els demés han fracassat
- Només pot declarar-la el príncep, o sigui l’autoritat pública

Sant Agustí: “es diuen justes les guerres que vengen les injustícies, quan un poble o un Estat, al que hi ha que fer la guerra, s’ha descuidat del càstig dels crims dels seus o en la restitució del que ha estat pres per mitjà d’aquestes injustícies.

També diu: “el soldat que mata l’enemic, com el jutge i el botxí que executen a un criminal, no crec que pequin, ja que, al actuar així, obeeixen a la llei”.

La guerra justa no es limita a l’acció punitiva si no que es proposa reparar la injustícia.

Isidor de Sevilla al S-VII afegeix en aquest sentit una precisió capital:

“es justa la guerra que es fa, desprès d’advertir-ho, per recuperar bens o per rebutjar als enemics. Aquest argument és el que va servir per justificar la creuada que es va fixar com objectiu recuperar Els llocs Sants, retinguts il·lícitament per els infidels.

La Guerra justa du inevitablement a la Guerra Santa.

Els canonistes del S-XII pensaven que la guerra justa per excel·lència es la guerra feta per defendre al veritable Deu, la veritable fe, la Església de Deu.

Quan la guerra justa gira cap l’exterior de la cristiandat, contra els pagans i els infidels, la guerra justa es transforma en Guerra Santa, però exigint de qui la fa, una consciència dels seus deures encara més ferma, una moral més segura.

La Guerra Santa requereix d’una veritable conversió interior. Dons el fidel no es limita a obeir la llei, si no que combat per Crist i mor per la seva salvació.

Sant Bernat deia al respecte del soldat de la Guerra Santa:

“Quan mata a un malfactor, no comet homicidi, si no, m’atreviria a dir, un malicidi. El que fa es venjar a Crist dels que fan el mal; defèn als cristians. Si el maten, no mor. Aconsegueix el seu objectiu. La mort que infringeix va en profit de Crist; la que rep, en el seu propi”.

Es comprèn així que la idea de Guerra Santa estigui continguda en la idea de creuada, sense esgotar-se en ella.

La guerra justa avui

Per a Rawls podem identificar dos casos de guerra justa.

En primer lloc, és legítim fer la guerra per tal de defensar-se d'un enemic agressor que posa en perill els interessos fonamentals de la societat. És a dir, les societats ben ordenades tenen dret a fer la guerra en defensa pròpia.

Segon, un poble pot entrar legítimament en guerra amb un altre poble que no l'ha agredit prèviament si el govern d'aquest segon poble viola, d'una forma flagrant i intolerable, els drets humans elementals dels seus membres. És a dir, el segon cas de guerra justa és la intervenció humanitària.

Així doncs, l'autodefensa i la protecció dels drets humans són els dos fins a curt termini que justifiquen entrar en guerra.

Ara bé, una guerra justa sempre haurà de respondre a un objectiu a més llarg termini: la incorporació dels estats il·legals (outlaw states) a la Societat de Pobles ben ordenats que respecten el dret de gents i, per tant, garanteixen els drets humans dels seus ciutadans.

Aquest objectiu a llarg termini ajuda a explicar les regles i criteris que hauran de seguir-se en la conducció de la guerra

Paleo-guerres i neo-guerres

Paleo-guerra es basava en:

- la derrota de l’enemic
- la ocultació a l’enemic de les forces que es disposen
- ocultació a l’enemic de les intencions i utilització del factor sorpresa
- forta solidaritat en el front intern, en el si de la societat
- us de totes les forces disponibles

Neo-guerra, es basa en:

- cada bel·ligerant té un l’enemic en la reraguarda
- els medis de comunicació, si informen, desmoralitzen a la població
- s’intenta matar el menor nombre de efectius
- no es cerca destruir a l’enemic. Perd la guerra qui ha matat massa

Guerres “netes”

“netes”, sense sang, sense patiments, sense morts, o sigui guerres sense sentiments afectats, sense sistemes de valors a aplicar: “La suspensió de la moralitat”.

S’ha de reflexionar sobre tot això des de l’anàlisi del que va suposar pels EEUU la Guerra del Vietnam, i les protestes contra aquella guerra, les fugides a Canadà de molts joves americans. També les imatges dels soldats americans morts a Somàlia arrossegats per terra desprès que totes les televisions del mon haguessin retransmès en directe poques hores abans el desembarcament de les tropes a les platges de Mogadiscio.

Avui totes les americanes han deixat de transmetre les imatges dels soldats morts o presoners i la cadena Al-Yasira es troba amb molt fortes pressions per retransmetre aquest tipus de imatges.

Guerres virtuals, Guerres mediàtiques

Guerres més virtuals que reals, on els càlculs econòmics del seu futur cost formen part inherent del procés de presa de decisions sobre si es fa o no es fa la guerra i sobre com s’ha de fer.

Guerres intel·ligents

Guerra en les que el poder real es el de la possessió de la tecnologia punta aplicada a la guerra. Cal llegir tot el que ha escrit Noam Chomski al respecte.

Analitzar el que significa en el país del neo-liberalisme les subvencions estatals a les indústries estratègiques: guerra de les Galaxies, escuts anti-missils, Inversions estataals del govern dels USA a través del Departament de Defensa, la Agencia Espacial (NASA), les empreses aeronàutiques (Veure la “guerra” entre McDonald-Douglas) i Airbus.

Veure als 70’s i 80’s la venda pels USA dels F-18 a la resta de països. Venda feta sense el subministrament de la tecnologia informàtica que els feia realment operatius en context de guerra real.

Veure el cas del refugi de Bagdak, avui Museu dels Horrors, bunker construït per una empresa finlandesa a prova de bombes atòmiques però que la empresa va facilitar als USA els plànols amb que va ser construït amb la localització la una possible entrada per que una bomba intel·ligent trobés el forat.