Intento pensar sobre la pandèmia i com afrontar-la

Dilluns de Pascua. Estic intentant posar ordre a les meves idees sobre la pandèmia i això és el que tinc al cap. 

Hores d’ara sembla que no disposem de dades suficients per conèixer quina es la situació real de la epidèmia. Per tant, ni el procés de pressa de  decisions sanitàries, ni les polítiques, es poden prendre com cal. Sembla que en aquests moments al mon, només Islàndia té aquesta informació / coneixement. 

Ací ara comencem a parlar de la necessitat de obtenir dades reals de una mostra significativa: impossible per tota la població. em preocupa enormement que:

•           No es coneix quants infectats han hagut ni hi ha (asimptomàtics i falta de detectors)
•           No es coneix quants han creat anticossos
•           No es coneix quants amb anticossos no tornaran a infectar-se, o estan ja immunitzats (per aquesta variant del virus, però i per les seves mutacions?
•           No es coneix i es difícil de conèixer quins mutacions farà el virus (ja esta mutant) i a quina velocitat.
•           No es coneix quan es disposarà d’una vacuna, i quan s'obtingui per quina de les mutacions.

En aquest moment hi ha un eix principal de tensió ideològica que guia el procés de presa de decisions polítiques: que hem de prioritzar: la Salut o la Economia. Quin és el terme just.  

Es una fal·làcia creure que es poden aturar els contagis amb el tipus de societat que som, i més si alliberen les actuals restriccions de contacte social.

Per altre banda s’argumenta que cal que tothom es contagií (era el que deia en Boris a l’inici): ara el que es diu que el cal és el control dels contagis.

La gravetat de la crisi econòmica en el futur immediat està creixent logarítmicament). Moltes empreses i autònoms poden resistir però NOMÉS fins a un cert punt de no retorn. Es el que implícitament diu en Trump o els Alemanys i Holandesos quan no volen mutualitzar el deute que s’està creant per poder combatre la pandèmia.

I tot això sense comptar el cost econòmic del control social que caldrà si la situació de pau social es trenca. No puc ni imaginar-me el cost social i psicològic del mes de confinament i menys si això es prolonga.